Una nova lectura dels Lleons de la vella Europa.
Llibre molt irregular d’Eduardo Mendoza, potser degut a que es composa de tres històries escrites en tres moments diferents del temps, totes elles però tracten d’acabar donant al lector una mena de lliçó moral que no sempre és ben rebuda. Tot i així, el sentit unitari que pretén donar-se al ajuntar els tres contes en un sol llibre, es percep artificial.
Els personatges de les històries solen esta marcats per vides que ells mateixos perceben com a monòtones i aburrides. Molts d’ells son grisos i no tenen altibaixos durant les històries. Uns relats molt cerebrals en els que l’autor ens mostra poca cosa més que ofici.
Un llibre que deixa força indiferent, i en el que el lector fins i tot acaba amb la sensació que a algún dels contes li sobren pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada