La història comença el dia en què es concedeix un ascens en el Crustacio Crujiente, Bob Esponja està convençut que ell serà l'afortunat però finalment és Calamardo Tentáculos qui se’n porta el gat a l'aigua. La raó és simple, Bob és dinàmic, emprenedor i creatiu, però molt infantil. Mentre que Calamardo és tot el que un espera d'un adult, és insuls, mancat d'ambicions i bastant mediocre. El nostre protagonista s’ho pren malament i cau en una espiral autodestructiva de dolços i cançonetes infantils, però al matí següent s'aventura en una perillosa missió al costat de Patricio Estrella per demostrar que és un home, el seu objectiu és trobar la corona del Rei Neptú i salvar Fons de Bikini de les malvades, diminutes i verdes mans de Sheldon J. Plankton. La pel•lícula, a través d'un grafisme deutor del còmic underground americà, elabora una comèdia física molt donada a l'humor cafre, però temperada per l'energia que travessa la pantalla constantment. La trama es mostra molt conscient dels fils que mouen aquest tipus de periples morals i utilitza l'exageració i l'absurd com a vàlvula d’escapament, de tal forma que el film resulta eficaç a tres bandes; diverteix, commou i és irreverent. Existeixen diverses escenes memorables, el numeret musical en el fons del precipici, quan Bob i Patricio canten, ballen i fan palmells envoltats per enormes monstres marins, és absolutament delirant. I el cameo de David Hasselhoff, que aquí parodia el seu popular paper a la sèrie Los vigilantes de la playa, ens regala un dels moments més surrealistes i absurds del film, i això que, contra tot pronòstic, surt sobri i en bona forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada