4 meses, 3 semanas y 2 días (2007), de Cristian Mungiu, és una pel·lícula dura i intel·ligent que tracta de l'avortament clandestí a la Romania de finals dels 80. Entre 1966 i 1989, o sigui, fins el final de la dictadura de Nicolae Ceausescu, més de mig milió de dones van morir a Romania a causa dels avortaments ilegals.
La història està centrada en dues noies estudiants que comparteixen habitació a una residència d'una ciutat de Romania. Una d'elles està embarassada i vol avortar. Ho tenen tot preparat per realitzar la seva comesa en una habitació d'un hotel, però les coses no sortiran com ho tenien planejat.
Arran dels primers quinze minuts del començament, potser una mica lents, en què el director no arriba a atrapar a l'espectador, el major èxit d'aquesta pel·lícula és aconseguir que es vagi agafant interès mentre va avançant la trama, sobretot gràcies a unes el·lipsis molt ben aconseguides que fan que sembli que la història estigui explicada en temps real. Rodada com un documental, sense alteracions, sense música (excepte en les lletres de crèdit finals), amb la voluntat de capturar una realitat tal com és, ens trobem escenes que duren al voltant de deu minuts en què hi ha un pla fix, en el que el treball dels actors és l'únic que compta. I, sense cap dubte, el millor són els últims vint minuts, amb un pla contundent que deixa empremta i amb un final que convida l'espectador a opinar sobre el que s'ha vist a la pantalla.
Magnífica pel·lícula.
ResponEliminaAls interessats en el tema, recomano també l'anàlisi que en van fer a un capítol del llibre "Economía freaky" on expliquen com els nens que van neixer degut a la prohibició de l'avortament, son els adults que finalment van derrocar a Ceaucescu. Molt interessant.