Un despietat país de les meravelles i la fi del Món (Sekai no owari to hado-boirudo wandarando, 2009)

Recentment, he acabat de llegir: El despietat país de les meravelles i la Fi del Món de Haruki Murakami, i de les tres novel·les que he llegit d’aquest autor és possiblement la que m’ha agradat més. La novel·la teixeix la trama al voltant de dos mons, el despietat país de les meravelles, que ben bé el podríem ubicar a la ciutat de Tokio en un futur no molt llunyà. En aquest món qui té la informació té el poder (afirmació que es pot extrapolar perfectament a la nostra realitat), i la lluita per aconseguir-la és monopolitzada per dues empreses: el Sistema, empresa governamental que intenta protegir i salvaguardar la informació de l’altre gegant empresarial, la Factoria, que podríem dir que són els pirates informàtics especialitzats en robar la informació i vendre-la al millor postor. Aquest món té el seu antagònic en La fi del món: un món fantàstic, una ciutat totalment emmurallada on unes bèsties conviuen amb habitants que han perdut la seva ombra (ànima, cor), i on tothom viu en una aparent harmonia i serenitat amb el seu entorn i amb si mateixos. Tot a la fi del món és perfecte.

Així que podríem dir que són dues històries que passen en dos mons totalment oposats, un món on l’ésser humà té cor ( ànima, allò que comprèn el Jo més sentimental, més latent: les pors, les enveges, l’alegria, l’amor,etc.) on la raó es barreja amb els sentiments en un intent d’entendre el món que ens envolta, un món d’incertesa on el demà esdevé un misteri. I un altre món, anomenat la fi del món, on la vida es perpetua en una perfecta harmonia fins a l’eternitat, on cada un té una feina a realitzar i no existeixen els qüestionaments sobre res, ni les pors, ni les enveges, etc.

Aquests dos mons ens seran descoberts mitjançant la intel·ligent mirada de dos personatges, un controlador que treballa per el Sistema i s'encarrega de codificar informació, i un habitant acabat d’arribar a la fi del món, un nouvingut . A la mà d’aquests dos personatges, Murakami desboca tot el seu talent i ens fa viure una gran aventura. Amb l’estil característic de l’autor, no falten els referents de la literatura clàssica: Stendhal , Dostoievsky i Flaubert, referències des de la música clàssica fins a Duran Duran i una curiositat de l’autor: el seu amor per les biblioteques i l’aparició d’aquestes com escenaris habituals i importants pel desenvolupament de la trama.