A aquestes alçades de l'estiu, molts estareu de vacances o a punt de fer-les. Per a aquells que no, us proposo una estada a Egipte, i sense fer vacances. Això és possible gràcies al magnífic “Terenci del Nilo” subtitulat "viaje sentimental a Egipto", escrit per Terenci Moix després del seu primer viatge a Egipte l’any 1968 i actualitzat durant la resta de la seva vida amb les vivències i observacions dels seus més de 20 viatges al país del Nil.
El llibre es centra molt amb les sensacions i impactes viscuts en el primer viatge a un país que, al sortir de la guerra dels Sis Dies contra Israel, havia perdut la major part del turisme, i ho complementa amb comentaris sobre l’evolució del país que veu en els anys posteriors. També ens guía per cada poble, per cada temple, per la història faraònica i per la seva religió.
Pot ser un bon complement de la clásica i freda guía de viatge si heu d'anar a Egipte, per complementar-la des d'un punt de vista més sentimental.
Per mi és impossible saber que li semblarà el llibre a algú que no hagi visitat mai Egipte (¿avorrit, interessant?), el que si tinc clar es que a mi em va apassionar, i crec que tindrà el mateix efecte sobre qualsevol que s’hagi emocionat vistitant aquest país. El que hi veus et deixa un núvol de sensacions que ets incapaç de transcriure a paraules. Per això, quan llegeixes a algú que ha estat capaç de fer-ho amb tant d’encert en gaudeixes moltíssim. Com a exemple, us poso el fragment en que Moix descriu les sensacions que té al entrar a la sala hipòstila de Karnak:
"Al trasponer el pilono de Ramsés, la imaginación recibe un nuevo golpe que ya no puede devolver, que se ve obligada a resistir, indefensa. La sensibilidad es sustituida por una coraza distinta, ideada acaso para poner a prueba nuestras capacidades de asombro. Es que ingresamos en la gran sala hipóstila, ápice de la expectación que la arquitectura egipcia puede llegar a despertar en el peregrino desde mucho antes de que decidiese su periplo. Y el que vio la sala reproducida en libros, calendarios o fascículos descubre ahora que cualquier intento de reproducirla es una pura gratuidad, un acto dirigido hacia la nada."
"Cierto:nada preparó al viajero para enfrentarse a esta magnitud, y toda imitación sólo sirvió para evidenciar las limitaciones del arte que la efectuaba. Al enfrentarse a Karnak, carece de ubicuidad la fotografía, se queda sin dimensiones la pintura, ya no tiene palabras la literatura."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada