Situació num. 1: Uns amics vénen a sopar a casa. Tot estar a punt per passar una bona estona. Pares la TV i busques una bona música de fons per acompanyar la vetllada. Alguna cosa que no quedi per damunt de la conversa, que l’acompanyi sense estridències.
Situació num. 2: Vas conduint per una carretera de costa. El paisatge és prou bonic i et sents bé i relaxat. Quina música pot acompanyar-lo?
Un dels àlbums ideals per ambdos casos és el recopilatori “Compact Jazz” d’Astrud Gilberto, editat fa 23 anys, i que recull 16 temes que es mouen entre la bossa nova i sons més jazzistics, dels primers anys de la diva de la música brasilera.
El disc recull peces meravelloses, començant pel seu debut a duet amb Stan Getz cantant “The girl from Ipanema”, una cançó que no em cansaria mai d’escoltar. Tot i així, em decanto més per les peces cantades en portuguès, que gràcies a les característiques fonètiques de la llengua, trobo que casen millor amb la veu dolça, sensual i agradable de Gilberto, i amb el tipus de música que interpreta. Aquest seria el cas dels clàssics “Agua de beber” o "Berimbau", per posar només un parell d'exemples. A d'altres, com la mateixa "The girl from Ipanema" s'hi combinen l'anglès i el portugués, fet que les ha popularitzat enormement, com també és el cas de la conegudíssima "Goodbye Sadness (Tristeza)".
Algunes d’aquestes cançons van ser banalitzades pel les festes de carnaval amb versions georgiedannesques, que hem acabat odiant. Oblidem-nos d’aquestes versions i donem a aquestes cançons l’oportunitat que es mereixen.
aquesta història em sona. ;)
ResponElimina@ applejux: Sí, recordo que el primer sopar amb aquesta banda sonora de fons no el vaig fer a les platges de Ipanema, sinó a casa teva.
ResponEliminaThe girl from Ipanema és un clàssic!! Jo tinc la versió de Frank Sinatra.
ResponEliminaI aquest tipus de música sí que sembla adequada per segons quin tipus de viatge o per un sopar romàntic ("a la luz de las velas").