dimarts, 10 d’agost de 2010

Los muertos vivientes (The walking dead, 2003)


La història de zombis més llarga mai explicada va començar a publicar-se l’Octubre del 2003 en format còmic i, de moment, amb el capítol 75 publicat al mes de Juliol, encara continua. Està escrit per Robert Kirkman i dibuixat per Charlie Adlard (excepte els 7 primers capítols que va dibuixar Tony Moore).
La idea que a un li pot venir al cap al sentir parlar de 7 anys de narració i aquest nombre de capítols, és avorriment. Si és això el que penseu, us heu equivocat.
És cert que la història d’uns morts que s’aixequen i comencen a devorar cervells, ha estat explicada centenars de vegades amb més o menys encert i amb enfocaments ben diferents, que van des del drama fins a l’humor, guarnits amb unes dosis més o menys importants de “gore”. 
Però en aquest cas, els zombis hi tenen un paper totalment secundari i, de moment, ni tan sols se n’ha explicat l’origen. El que escriu Kirkman és una sèrie coral amb diversos personatges i utilitza l’excusa de l’apocalipsi zombi per desenvolupar-los, posant-los en situacions extremes. Gràcies el format serialitzat i il•limitat, l’autor evita un dels gran problemes que sempre han tingut les pelis de zombis: el final. I l’evita sense arribar a cansar-nos mai, donant-nos la sensació que qualsevol cosa pot passar, qualsevol personatge pot desaparèixer, cap situació no té perquè perdurar. Els moments crítics van passant i les reaccions dels personatges, molt ben construits, son moltes vegades sorprenents i alhora coherents.
L’apartat gràfic no és excel•lent però si correcte, i molt encertadament es va optar pel blanc i negre, fet que ajuda a fer la història més fosca i dramàtica.
Tot plegat et manté enganxat a les pàgines, devorant cada número sense fer cap pausa i, al tancar-lo, corres a consultar ràpidament quan està previst que se n’editi un de nou.
Si us interessa, a Espanya l’edició corre a càrrec de Planeta de Agostini, que ha publicat fins avui 9 recopilatoris amb 6 capítols de l’edició americana cada un. A més, arrel del seu èxit de crítica i vendes, a l'Octubre se n’estrena als EUA una versió televisiva produïda per la prestigiosa AMC.

3 comentaris:

  1. Sembla que no t’agraden massa les pelis de zombies! Aquest còmic te un format que queda perfecte aplicat a la temàtica, però també beu dels convencionalismes del cinema de George A. Romero, el qual és la seva font d’inspiració en molts sentits. Deixant de banda allò més superficial (la violència i el canibalisme), també adapta un altre tipus de decisions argumentals. Per exemple; a les seves pelis tampoc s’explica mai l’origen de l’epidèmia.
    Amb això no li vull restar cap tipus de valor al còmic, que se’ns dubte és una obra molt ben narrada i que ha sabut portar un pas més enllà el mondo zombie de Romero.
    Esperem que l’adaptació televisiva estigui a l’alçada...

    ResponElimina
  2. És cert que no m'agraden massa les pelis de zombies "serioses". Només soc capaç de pendrem seriosament les pelis de zombies més cafres de l'estil de "Zombies Party".
    Potser l'única peli d'enfocament seriós sobre el tema que m'ha convençut ha estat "La noche de los muertos vivientes" de Romero.

    ResponElimina
  3. Estic enganxadíssima a aquest còmic. L'únic problema és que a la nit somio quan el llegeixo.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...