9 va ser una de les proposta més originals i insòlites del passat festival de Sitges, la pel•lícula agafa a diversos personatges que podrien aparèixer a Toy Story i els situa en un entorn post apocalíptic a l’estil Mad Max. El film narra les desventures d'un peculiar grup de ninots de drap que, després de la destrucció de la humanitat, han d'enfrontar-se a la màquina que va causar el desastre. La història i l'estètica doten a l'acció d'una certa qualitat steampunk i la cinta conta amb un imaginari molt característic, influenciat per gent com Jan Svankmajer o el mateix Tim Burton, que aquí exerceix les labors de producció. La cinta destil•la nostàlgia i classicisme pels quatre costats, i al principi havia d'estar rodada en stop-motion, un fet que afegiria més personalitat a l'invent però que segurament reduiria el seu públic potencial. La pel•lícula disposa de dos pesos pesats com són el seu poder visual i l'atractiu de la seva premissa, però la seva narració és més convencional i res del que ens conta resulta molt emocionant o commovedor. Això sí, el film opta per la imaginació com a únic remei per a una derrota que considera inevitable, i qui pot resistir-se a això?
dijous, 12 d’agost del 2010
9 (2009)
Publicat per
Cecil B. Demente
a
Cinema
9 va ser una de les proposta més originals i insòlites del passat festival de Sitges, la pel•lícula agafa a diversos personatges que podrien aparèixer a Toy Story i els situa en un entorn post apocalíptic a l’estil Mad Max. El film narra les desventures d'un peculiar grup de ninots de drap que, després de la destrucció de la humanitat, han d'enfrontar-se a la màquina que va causar el desastre. La història i l'estètica doten a l'acció d'una certa qualitat steampunk i la cinta conta amb un imaginari molt característic, influenciat per gent com Jan Svankmajer o el mateix Tim Burton, que aquí exerceix les labors de producció. La cinta destil•la nostàlgia i classicisme pels quatre costats, i al principi havia d'estar rodada en stop-motion, un fet que afegiria més personalitat a l'invent però que segurament reduiria el seu públic potencial. La pel•lícula disposa de dos pesos pesats com són el seu poder visual i l'atractiu de la seva premissa, però la seva narració és més convencional i res del que ens conta resulta molt emocionant o commovedor. Això sí, el film opta per la imaginació com a únic remei per a una derrota que considera inevitable, i qui pot resistir-se a això?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Totalment d'acord. Visualment és tan potent que n'esperes més d'una història, que no és més que allò que ja has vist mil vegades. Em va costar no adormir-me.
ResponEliminasenyor Cecil, li penso regalar una pedicura igual pel seu aniversari http://www.reddit.com/r/pics/comments/cwk39/my_marvelous_toes/
ResponElimina