Han passat ja alguns anys des que es va estrenar a una minoria de sales de cinema American Splendor (2003), basada en la sèrie de còmics guionitzada per Harvey Pekar. Molts dels que vam descobrir a Pekar gràcies a aquell film, estàvem desitjant des d’aleshores que se’n publiqués la seva obra de forma decent al nostra país. Aquest moment ha arribat gràcies a La Cúpula que en publica una antologia de tres volums.
Harvey Pekar treballava com a administratiu en un hospital i quan va conèixer casualment a Robert Crumb i el còmic underground americà dels 70, hi va veure una forma d’art ideal per explicar les seves històries. Durant tres dècades Pekar ens va estar explicant històries sobre la seva vida quotidiana, la seva feina, la familia, els amics, amb l’habilitat de fer interessant allò quotidià, dedicar diverses pàgines a explicar-te una afonia, que no pot dormir a la nit o una discussió amb la seva dona per oblidar-se d’afegir el cafè a la llista de la compra. Sense més intenció que explicar les propies vivències, Pekar aconsegueix fer a través seu, un retrat de la classe obrera americana, i especialment de la seva ciutat Cleveland.
Com deia el mateix Pekar en una de les seves vinyetes: “Feia un parell d’anys que em voltava pel cap escriure guions per comic-books que fossin diferents a qualsevol que haguessin escrit els autors comercial i els underground. Ara, amb Crumb i Armstrong allà, vaig començar a pensar-hi una altra vegada... Més detingudament que mai. Els tius que fan superherois o animals antropormofitzats estan molt limitats perquè intenten atreure als nens. Y els que fan underground han obert noves temàtiques però, encara tenen molt potencial, encara hi ha un munt de coses que es poden fer. Als còmics pots fer el mateix que a les novel·les, a les pel·lícules, a les obres de teatre o el que sigui! Els còmics es composen de dibuixos i text... Amb dibuixos i text pots fer el que vulguis!"
A l’apartat gràfic, molts autors van il·lustrar les seves històries. En el primer volum de l’antologia, a part del mateix Robert Crumb, hi brilla especialment Gerry Shamray, amb un estil molt realista que juga de forma fantàstica amb la tinta i que encaixa a la perfecció amb les històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada