dimecres, 27 de juliol de 2011

Guerra i Pau ( Война и мир, 1869)



Després d’haver llegit algunes novel·les de Dostoievski i haver-me endinsat en el món de les classes baixes de Moscou i Sant Petersburg de mitjans i finals del XIX, on els personatges miserables i tenebrosos en són la nota predominant en un ambient de pobresa i misèria absoluta. Ara, amb Tolstoi, estic descobrint l’altre Rússia, la de l’aristocràcia. La Rússia dels prínceps, princeses, comtes i comtesses, on la vida dels quals gira al voltant de banquets fastuosos i de matrimonis de conveniència. És el món dels prohomes, els senyors dels quals les seves decisions poden portar a una guerra, i fins i tot, a la caiguda d’un país.
Centrant-me més en la novel.la de Tolstoi, Guerra i Pau, és una crònica històrica de les successives guerres entre la França Napoleònica i la Rússia d’Alexandre. Les descripcions bèl·liques són sublims - destacar la descripció que fa l'autor de la batalla d'Austerlitz- , i no falta una crítica mordaç a les classes dirigents, on la intel·ligència dels personatges que han passat a l’ història es posa en entredit - sobretot la figura de Napoleó-. També deixa en evidència l’absurditat de les guerres, tant en la manera en com poden arribar dos països a l’enfrontament - moltes vegades per qüestions trivials - i també, en el paper important que té la sort en el camp de batalla, en un context de caos absolut on aquesta última esdevé moltes vegades decisiva.
Crec que els dos escriptors són fonamentals per entendre la Rússia dels Tzars i les posteriors revolucions russes, en una època de convulsions a Europa i de canvis importants, que portarà a molts països a la caiguda de les seves monarquies.

1 comentari:

  1. El vaig llegir ara fa un any per recomanació teva. Em va encantar el retrat de l'aritocràcia russa, però em va aborrir molt, massa, la part de les batalles. Qüestió de gustos suposo.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...