Encara m'enrecordo del meu descobriment de Pixies. Més o menys va ser cap a finals de l'any 1995. En el moment que vaig tenir davant meu la portada de Surfer Rosa & Come on Pilgrim (1988) vaig pensar què coi seria allò. El CD en qüestió és la unió del primer àlbum (Surfer Rosa) amb el seu primer EP (Come on Pilgrim), i després d'escoltar-lo més d'una vegada sabia que era, com a mínim, una cosa totalment oposada a tot el que havia sentit fins llavors. El peculiar so de la banda i la veu de Black Francis (també conegut com Frank Black) cantant a vegades en castellà, em van deixar bocabadat, sense pensar si de veritat m'agradaven. Però més endavant em vaig adonar que sí, sobretot amb cançons com Bone Machine, amb els crits de ràbia de Black Francis, o Gigantic, amb la veu de Kim Deal, també River Euphrates, amb els seus coros tan especials, i com no Where is my mind?, amb la seva gran melodia. Però és que, amb el pas dels anys, Pixies s'ha convertit en una mítica banda que ha influenciat a tants de grups que sembla quasi increible que ho hagi aconseguit només gràcies a quatre àlbums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada