dilluns, 9 de juny del 2014

Dexter (2006-2013)


No fa massa, vam acabar de veure la vuitena temporada de Dexter i vam arribar a l'esperat final amb la sensació que, fos com fos, la valoració final de la sèrie seria bona. Sí, és cert que després d'una primera i segona temporada molt bones, arriba una tercera temporada en la que donen ganes de llençar la tovallola, però gràcies a una recomanació durant una tertúlia al Pipa Còmic, no ho vam fer, i vam poder gaudir d'una impressionant quarta temporada on els guionistes aconsegueixen revifar la sèrie d'una manera magistral -destacar el personatge de Trinity i la meravellosa actuació de John Arthur Lithgow-. 

Suposo que la tendència d'estirar com a xiclets les sèries que funcionen bé és inevitable, no deixen de ser productes industrials de consum, això origina moltes vegades que les trames perdin credibilitat, intensitat  i que puguin arribar a cansar a l'espectador. Però així com no podem fer una valoració dolenta d'un disc per què aquest tingui algunes cançons fluixes, tampoc em de carregant-se una sèrie fent servir aquesta mateixa regla de tres. 

Aquest són alguns dels motius pels quals crec que Dexter és una bona sèrie:

1. Bàsica: aconsegueix que un assassí en sèrie caigui bé i hi EMPATITZIS - resulta molt paradoxal, no trobeu?-.

2. L'evolució dels personatges. En aquest cas, i només agafant com a referència el protagonista, és impressionant la construcció de la psicologia del personatge al llarg de la sèrie, així com la conclusió final a la qual s'arriba - quines ganes que donen de fer un spoiler-. Els guionistes juguen amb la veritable naturalesa del personatge: té sentiments, no en té, és capaç d'estimar, o tal vegada aquests sentiments amaguen només a un ésser egoista?

3. La capacitat dels guionistes de sorprendre als espectadors amb girs inesperats. En gairebé totes les temporades els guionistes aconsegueixen sorprendre't i deixar-te amb la cara d'estaquirot.

4. La capçalera de la sèrie, que plena de metàfores visuals i de plànols a detall esdevé un perfecte pròleg dels episodis.

4 comentaris:

  1. Les dues últimes temporades de Dexter, per mi, són una blasfèmia i el últim capítol... Bé, encara em sangren els ulls. Es van carregar l'essència de Dexter Morgan i, desgraciadament, van arrossegar a la gran Debrah en aquest bogeria ( quines ganes tinc de deixar anar un spoiler) fent que li canvies trets de la seva personalitat. Dexter havia d'acabar després de la trama del Trinity killer, com a molt, donar-li una temporada més per tancar alguna cosa que el Trinity va deixar a l'aire. Si hagués estat així ara estaria entre les grans però ha passat a ser aquell sèrie que quan et pregunten els teus amics dius: " les 4 primeres temporades són glorioses però després...". Vaja, que casi ha acabat al mateix calaix que Prison Break.
    Sí, encara estic molt enrabiada i vaig dedicar 8 anys de la meva vida

    ResponElimina
  2. He,he, no serà tant dona! Estic d'acord amb tu que després de la quarta temporada, acabes veient la resta més per inèrcia i per saber com acaba la història, que per a la qualitat de les trames. Però crec que el final de la sèrie no és tant dolent - obviant clarament alguns moments demencials de l'últim episodi = tempesta tropical= caos= Dexter i Debrah ( ja m'entens). Si vols, en una conversa privada, ja parlarem de la resolució final que crec que, podent ser molt conservadora, és força valenta.

    ResponElimina
  3. Per mi la segona ja va ser fluixa, a la tercera ho vaig deixar. Ara, la primera temporada és imprescindible.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...