dijous, 14 d’octubre del 2010

Origen (Inception, 2010)

Origen és com un d'aquells nusos que utilitzen els mags, que semblen impossibles de desfer però que, no obstant això, agafant cadascun dels extrems de la corda i tirant sense més, acaben per desfer-se per si sols sense amb prou feines esforç.
Lamentablement la pel•lícula és suficientment entretinguda com perquè no em dormís a la sala de cinema. I dic el de lamentablement perquè crec que per captar tota l'essència de la pel•lícula un, com a espectador, hauria de dormir-se a la butaca, amb la pel•lícula de fons sonant de manera que, en plena fase REM, el nostre cervell captés l'àudio per introduir-la en els nostres propis somnis i aconseguir, amb això, una nova capa on un es fusionés definitivament amb la trama aconseguint que la pel•lícula s'infiltrés en el subconscient de la mateixa forma que els protagonistes s'infiltren en els somnis dels seus objectius.
La pel•lícula, que comença sent un complex thriller de ciència ficció amb aires de grandiloqüència i perdurabilitat en la seva primera meitat de metratge, acaba convertint-se en una gran i espectacular cinta d’acció, molt amena i entretinguda que aconsegueix tenir a l'espectador en tensió, amb el valor afegit del món dels somnis, la qual cosa permet que un tren entri en escena enmig d'una gran avinguda plena de cotxes o que els protagonistes hagin de lluitar contra els seus enemics en un escenari de ingravidesa. El problema vindria a ser que no és el que un s'esperava veient la primera meitat de la pel•lícula, convertint la trama en alguna cosa excessivament previsible i domesticada, sense la capacitat de transcendència que se li esperava. Mes enllà d'això, personalment, em va cansar algun aspecte de la pel•lícula, com el personatge de Marion Cotillard i les seves conseqüències o l’aparició de “el limbo” un lloc del que ningú torna, però al que només falta que s'organitzin visites guiades com a destinació turística.

3 comentaris:

  1. El pitjor d'aquesta peli no és el que és, sinó el que vol ser.

    ResponElimina
  2. el tros on la Juno comença a dissenyar i a doblegar (literalment) la realitat definitivament crea masses expectatives...

    ResponElimina
  3. Jo m'adormo contínuament mirant pelis al cine. El problema és que no acabo d'arribar mai a la fase on la peli i el meu subconscient es troben. Crec que el meu son és del tot profund... Origen és llarga i difícil.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...