"Els viatges de Gulliver" és una d’aquelles històries clàssiques que degut a una excessiva simplificació, ha acabat a la memòria col·lectiva perdent la seva irònica crítica social, per convertir-se en un conte per nens, que tot i se molt imaginatiu i divertit, no deixa de ser, com diu Francesc Francisco-Busquets, traductor de la versió catalana, un càstig a l’agoserat Jonathan Swift, per escriure tan sarcàsticament sobre la societat anglesa del S.XIX.
Probablement, quan sentiu el nom de Gulliver, us ve al cap el famós país de Lil·liput i un país de gegants del qual probablement no recordeu que es deia Brobdingnag.
Al llibre, que originalment es deia “Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells”, li passa doncs com al seu títol, ens n’hem oblidat de gairebé tot. En el seu viatge a Lilliput i Brobdingnag, Swift aprofita les observacions que fa Gulliver del govern, la justícia i la religió d’aquests països per criticar precisament aquests aspectes de les societats europees de l’època, bona part dels quals hem heretat.
Gulliver visita també en un tercer viatge la illa voladora de Laputa i la illa de Glubbdubdrib, on resuciten a eminències ja mortes per conversar amb elles, i a on també hi ha ésser inmortals. Aquestes troballes dónen un contrapunt més filosòfic i potser menys humorístic a aquesta part de les aventures.
Al seu quart i últim viatge, se’ns presenta el país dels Houyhnhnms, uns cavalls que actuen com a uns éssers molt més racionals que nosaltres, en un país on els homes son uns animals salvatges anomenats yahoos. Com veieu un clar precedent del que seria “El planeta dels simis”.
Gràcies doncs a la publicació de l’obra completa que n’ha fet per primer cop en català CCG edicions, els meus curiosos podran gaudir de la història tal com fou concebuda per l’autor. Un llibre entretingut, que no divertidíssim ni imprescindible, i que segur que us farà passar com a mínim alguna bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada