dilluns, 29 d’octubre de 2012

A Fondo: Josep Plà (1976)

Al Institut, els meus professors de Literatura van intentar despertar-me cert interès per molts escriptors que vaig acabar odiant en part o totalment. Un d’ells va ser Josep Plà. Tot té el seu moment, i quan poc després d’entrar a la trentena el vaig redescobrir va ser tota una troballa. 
Avui però no parlaré de cap dels seus llibres, m’he quedat captivat pel personatge gràcies a una entrevista conduïda magistralment per Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo de TVE (fa un dies l’Asensi recomanava també l’entrevista feta a Borges). 
Aquí ens trobem un Plà a punt de fer 80 anys parlant de literatura, donant la seva visió del ésser humà i del món en general, expressant la seva opinió sobre importants artistes y escriptors amb una aparent sinceritat brutal. I dic aparent perquè Plà sempre em deixa el dubte de si és sincer amb el que pensa o amb el que projecta el personatge que s’havia creat durant la seva carrera literària i periodística. 
Us deixo algun fragment per que us feu una idea (la transcripció no és exacte): 

Plà: Soy un hombre soltero, eso es muy importante. 
Soler: ¿Por qué es usted un hombre soltero? 
Plà: Porque no creo que nadie me hubiera hecho caso.
Soler: Pero usted ha mirado a las señoritas que pasan por la calle con una cierta estimación admirativa. 
Plà: Sí, precisamente porque pasaban por la calle. 
(...) 
La gente se divide en tres categorías amigos, conocidos y saludados.
(...)
En este país la democracia es infinitamente superior a Inglaterra, Francia, Alemania o Italia, dominadas por grandes propietarios y por la aristocracia o por militares. Aquí no hay nadie importante, todo el mundo es igual, por eso los catalanes somos tan groseros.
(…)
Toda la gente que tiene cosas importantes en Cataluña no han sido más que encargados.
(…)
Toda la riqueza de este país empezó con el proteccionismo, desde entonces Cataluña es un país inmensamente rico, grosero y espantoso. 

Val la pena l’entrevista encara que només sigui per veure la cerimònia d’embolicar i fumar-se una cigarreta que tenia Plà. Tal com explica ell, fumava per què mentre embolicava buscava l’adjectiu. Potser si jo fumés les meves Porcions estarien més ben escrites.

2 comentaris:

  1. Tinc pendent de llegir "El quadern gris" des de fa bastant de temps però és que, a més, estic quasi segur que m'agradarà molt.

    ResponSuprimeix
  2. Jo també és un autor que tinc pendent. Precisament, aquest cap de setmana a casa d'uns amics, tafanejant la seva biblioteca, vaig trobar un exemplar antic i treballat d'en Josep Pla titulat, La costa brava. Era una guia turística que feia molt bona pinta, de fet, el reconeixement de Pla com a gran coneixedor del territori català és public i notori.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...