No havia llegit mai res d'Elvira Lindo fora d’algun article publicat a algun diari que m’havia caigut a les mans per casualitat, i això hagués seguit així si no fos perquè em vaig trobar mirant per una llibreria aquesta personalíssima guia de la ciutat de Nova York amb un títol tan interessant. Un enamorat d’aquesta ciutat com jo no va poder evitar llegir-lo.
La seva lectura ha aconseguit dos coses: confirmar que haig de tornar a visitar la ciutat i descobrir a una escriptora prou interessant.
Elvira Lindo no escriu una guia de viatge, el que escriu és una mena de diari que moltes vegades agafa un aire de teràpia psicològica. Per la feina del seu marit es veu obligada, però a gust, a viure la meitat de l’any a Nova York. La idea del llibre és que a través d’experiències i anècdotes del dia a dia ens vagi descobrint llocs per passejar, per prendre un cafè, per menjar o per gaudir de bona música dins de la ciutat. Aquest plantejament tan senzill s’acaba convertint en una mena d’striptease on l'autora ens explica sentiments bastant íntims o deixa veure pensaments que poden fàcilment ofendre a algú, donant així al títol del llibre un doble sentit: no tots els llocs que no vol compartir amb ningú i que explica al llibre es troben físicament a la ciutat de Nova York.
En paraules de l'escriptora: Lo esencial, en Nueva York, está a la vista de todo el mundo. Esta es la historia de mi recorrido personal, de mi paseo diario, de mi nueva vida a partir de los cuarenta. Este libro es una trampa a mí misma: hablo de lugares que no me gustaría compartir con nadie, porque forman parte de mi vida cotidiana, no de una guía turística, pero ya se sabe, igual que el chismoso no puede evitar contar un secreto, el narrador cae siempre en el vicio de escribir lo que vive.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada