El Camino (The Black Keys, 2011)

Sempre hi ha una bona excusa per parlar de música i en aquesta ocasió m’agradaria destacar un treball del 2011, “El camino”, de la banda nord-americana The Black Keys, formada per Dan Auerbach (cantant i guitarrista) i Patrick Carney (bateria), que en aquest setè álbum han reafirmat definitivament la base de la seva trajectòria, passant d’un blues-rock rotund (com es pot sentir en el seu àlbum debut The Big Come Up, del 2002) i arribant a aquest estil influenciat més per la barreja entre el blues-rock, el soul clàssic i l’indie alternatiu. Ells mateixos segueixen produïnt-se els seus treballs, utilitzant molt bé aquest so tant peculiar de la seva música, basat en un efecte de la veu bastant peculiar i uns riffs molt marcats que fan pensar en altres èpoques passades. Ja a l’àlbum Attack and Release del 2008 van començar a introduïr aquests canvis, però va ser al 2010 amb el Brothers on van deixar clarament les seves intencions, amb cançons tant brillants i plenes d’un so diferent i nou com “Everlasting Light”, “Sinister Kid” o “Never gonna give you up”, una bona cançó que ens remonta perfectament al soul dels 60. A El camino trobem també bastant varietat però en general és més rodó perquè conté només onze cançons (un defecte que tenia el “Brothers” amb quinze cançons); i, com a novetat, la veu d’en Dan està acompanyada d’uns coros molt ben utilitzats, com es pot escoltar a “Dead and gone”, a la més clàssica “Gold on the Ceiling”, a la potent “Little Black Submarines”, o la magnífica “Nova Baby”. Ara queda saber per on seguiran en el seu pròxim treball però si mantenen el seu estil ja podrem parlar d’una de les bandes més aclamades dels últims temps, amb fans tan populars com alguns components de Radiohead, Metallica o Led Zeppelin.