“Y pese a todo” ens narra la
historia d'un món apocalíptic a causa de la 3a Guerra Mundial en
que les armes nuclears han deixat el planeta gairebé deshabitat. A
la ciutat de Bangor, a Maine, només hi queden tres persones. Peter,
la seva filla petita i Patrick, el veí al que odia profundament, amb
el seu gos Doggy.
La supervivència no només es centra
en fer front a les gèlides temperatures de la ciutat deshabitada
sinó a l'horrible presència d'uns ésser albins, producte de les
armes químiques, que amenacen als protagonistes d'una manera letal.
Hi ha tres coses que fan enganxar al
lector. La primera és com se'ns va explicant poc a poc com els dos
protagonistes, Peter i Patrick, han arribat a aquest punt de la seva
vida tant pel que fa a la situació actual com a la seva relació
personal profundament trencada. La segona és que el protagonisme
recau en els personatges i no en els albins o en l'amenaça que
suposen, l'escriptor aconsegueix que coneguis bé al dos homes i que
entenguis els punts de vista contraposats i els seus debats
interiors. Finalment, l'ambient: la gelada Bangor esdevé un
personatge més de la trama i gairebé pots notar com l'alè se't va
congelant mentre avances en la lectura del llibre.
Mentre escric aquestes línies, ja fa
algun temps que vaig llegir la novel·la, penso que el que planteja
l'escriptor, tot i ser ciència-ficció, està de rabiosa actualitat.
El governants d'un món pràcticament destruït són els culpables
d'haver creat uns ésser que havien de servir-los per guanyar guerres
fins que se'ls hi va escapar de les mans. La veritat és que en el
món en el que ens ha tocat viure la premissa és més que creíble.
Si he de trobar-li un “però” diria
que el final no m'ha deixat satisfeta i que de Dios Garduño ha tirat pel
efecte de gran producció americana quan podia haver explorat altres
camins. Tot i així, de moment, la novel·la s'adaptarà al cinema i
no trigarem gaire a veure-la als cinemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada