dimecres, 26 de gener del 2011

Daiquiri Blues (Quique González, 2009)



Aquest és el vuitè treball d'aquest cantautor madrileny, que després de molts anys de fer bolos per petites sales i locals de la capital, sembla que comença a gaudir d'un merescut reconeixement.

És un disc de ritme pausat, sense els riffs roquers que havien caracteritzat el treball anterior: averia i rendición , amb més protagonisme del piano i de les guitarres acústiques que donen tons pastel a la sonoritat. Cal dir, que és un disc d'aquells que no entren a la primera, necessita ser escoltat diverses vegades per començar a gaudir-lo. Potser, tampoc seria el disc per a descobrir aquest autor, ja que hi ha d'altres que poden ser més agraïts a l'orella ,com el cas de Personal i Salitre 48. Però, malgrat tot, crec que és un bon disc i torna ha estar a l'alçada del que s'espera d'aquest músic.

Del contingut, destacaria la cançó i single del disc: la luna debajo del brazo. És una cançó amb tints nostàlgics -molt utilitzats al llarg de la seva discografia- i amb una melodia molt enganxosa. Recorda molt a Salitre, gairebé podríem considerar-les germanes. Juntament amb aquesta, i amb un tractament rítmic i melòdic similar, tenim: Nadie Podrá con Nosotros i Cuando estés en Vena. Aquestes, juntament amb Deslumbrado, són les cançons que més et captiven del disc en les primeres escoltes, després amb el temps - i com passa molt sovint amb els discos- descobreixes cançons que en un començament t'havien passat desapercebudes: en aquests cas m'ha passat amb Su día libre i Algo me aleja de ti.

Per acabar, dir que el disc ha estat gravat a Nashville i ha contat amb la col·laboració de músics il.lustres com: Al Perkins a la Pedal Steel , Will Kimbrough a la guitarra, Tyson Rogers als teclats i Tony Joe White al piano.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...