Mery Ann Shaffer, l’autora d’aquesta obra, tenia setanta anys quan va començar a redactar-la i era la seva primera novel·la, malauradament no la va poder acabar i va ser la seva neboda, la escriptora Annie Barrows, qui ho va fer. La versió catalana és una traducció de la Marta Vilella. L’obra va caure a les meves mans per casualitat, em va cridar l’atenció el seu llarg títol, i vaig descobrir una petita joia.
L’acció passa l’any 1946, Juliet Ashton és una escriptora que mentre busca tema pel seu proper llibre rep una carta de Dawsey Adams, un habitant de l’illa de Guernsey, el que li diu a la carta porta a l’escriptora a començar una correspondència amb ell, les cartes de Dawsey la faran viatjar fins a l’illa per documentar-se i escriure sobre la ocupació alemanya. Guernsey és una illa anglesa del Canal de la Mànega, aquestes illes van ser ocupades pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
És una novel·la epistolar, a traves de les cartes que s’envien els diferents protagonistes coneixerem la història dels habitants de l’illa durant l’ocupació, de quina manera les dificultats per trobar menjar, un garrí de contraban i una noia decidida i valenta, van portar a alguns dels illencs a crear una societat literària i a començar a interessar-se per una activitat, llegir, que abans no pensaven que poguessin fer.
L’obra és curta i entretinguda, es llegeix ràpid, és de les que quan la comences et sap greu deixar-la . Però no espereu una obra mestra, és tan sols un divertiment, una història interessant i ben escrita.
Un gran exemple de que no cal aixecar catedrals ni buscar el Sant Grial, per aconseguir una novel·la entretinguda, divertida i que pot interessar a tothom.
ResponEliminaMolt ben dit, Marc!
ResponEliminaJo només us puc dir que és la història més tendra i entretinguda que he llegit mai. I no cal que digui que traduir-la va ser un plaer i un luxe per mi. Gaudiu-ne!