"A dos metros bajo tierra" és una de les millors sèries de la TV dels últims anys, que compta, a més, amb un dels millors títols de crèdit que s'han fet mai per la TV i amb un final que fa que el viatge encara hagi valgut més la pena.
Partint d'un plantejament molt original, la sèrie narra la vida d'una família propietària d'un negoci funerari després de la mort del pare i gerent del negoci. Alan Ball sap treure tot el suc possible a la mort, per donar un punt de vista propi sobre la sexualitat, les drogues, les relacions familiars, la malaltia, la immigració o la paternitat, i sobre la vida en general, a vegades amb profunditat "filosòfica" a vegades amb frivolitat, però acompanyat sempre d'un humor negre amb molta classe i que no sempre és explícit.
La fòrmula no s’allarga en excés, 60 episodis dividits en 5 temporades on els personatges creixen, evolucionen, pateixen, riuen i al cap i a la fi viuen, culminant en un últim episodi en el que podreu veure alguns dels minuts més brillants que s'han rodat mai per la ficció televisiva.
La millor sèrie que he vist fins a la data, i amb un final memorable en el qual vaig tenir que eixugar-me les llàgrimes. Encara el tinc al disc dur i estic esperant el moment adequat per tornar-l'ho a veure...
ResponElimina