Joseph H. Lewis va ser un director de pel·lícules de sèrie B i és recordat sobretot per El dimoni de les armes (1950), que encara que no va tenir el reconeixement a la taquilla s'ha convertit en una obra digne d'elogi, resolta amb variats recursos i rodada en trenta dies. La pel·lícula ens explica la història de Bart Tare, un enamorat de les armes, que coneixerà en una fira a la pistolera Annie Laurie Starr, i junts començaran una relació que acabarà en un viatge ple de persecucions per un robatori que cometran.
Bona actuació de la parella protagonista John Dall i Peggy Cummins, que són recordats pel seu gran paper en aquesta pel·lícula i per la seva curta carrera cinematogràfica. Ella és la femme fatale que aconsegueix que ell canviï d'opinió davant les seves virtuts per a la seducció. Tots dos estan molt ben dirigits pel senyor Lewis, que utilitza coherentment flash-backs i elipsis per relatar el més significatiu, encara que de vegades utilitzi massa el recurs d'imatges encadenades. En diverses escenes de la pel·lícula Lewis aconsegueix enquadraments formidables, utilitzant el recurs del zoom cap a un pla curt per ressaltar un rostre o un gest. Però el moment més conegut i elogiat de la pel·lícula és el plànol seqüència del robatori a un banc executat de forma aparentment senzilla en què l'espectador se sent partícip per situar-se la càmera al seient del darrere del cotxe. Potser aquest sigui un bon exemple pel qual la Nouvelle Vague va considerar aquesta pel·lícula com un clar referent al seu ideal cinematogràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada