dimecres, 2 de febrer de 2011

84, Charing Cross Road (1970)


84, Charing Cross Road és un llibre molt especial: recull la correspondència real que va mantenir l’escriptora nord-americana Helene Hanff amb la llibreria Marks & Co de Londres al llarg de gairebé vint anys. Sóc conscient que aquesta primera frase ja ha fet que molta gent deixés de llegir. Si heu continuat, esteu d’enhorabona, perquè no és gratuïtament que ha seduït a centenars de milers de lectors arreu del món i que, a dia d’avui, continua sumant adeptes.

El llibre dibuixa els vincles que s’estableixen entre l’escriptora i els empleats de la llibreria, uns vincles cada vegada més íntims gràcies a la passió per la lectura clàssica de l’autora, sempre exigent, i les penúries que van assolar Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial; tot plegat amanit amb el delirant sentit de l’humor de Hanff... i no entraré en més detalls perquè és un llibre molt curt (es llegeix d’una sola tirada, una tarda qualsevol) i us aixafaria la guitarra.

Aquesta petita obra d’art permet entreveure l’educació literària autodidacta a què es va sotmetre Hanff, acomplexada pel desconeixement general que tenia en aquest camp respecte als seus col·legues. Tot i això, durant tota la seva vida va ser menystinguda en la seva professió, i no va ser fins a la publicació d’aquest llibre que la gent va començar a conèixer-la i a reconèixer la seva vàlua com a escriptora. Fins llavors havia viscut moltes dècades al límit de la ruïna, buscant-se diverses feinetes en el sector literari, ja fos explotant la seva vena de publicista o escrivint durant un temps els guions de la sèrie Ellery Queen (aquí n’havíem vist alguna temporada a finals del vuitanta per TV3).

Tot va canviar a partir de la publicació d’aquesta deliciosa novel·la epistolar, del que se’n va fer fins i tot un muntatge teatral i una pel·lícula (protagonitzada per Anthony Hopkins). La popularitat li va arribar tard, però Helene Hanff i els seus llibres reberen així, al final de la vida de l'autora, el reconeixement que es mereixien.

2 comentaris:

  1. Me'n vas parlar tú i després la Neus, el tinc a la llista. Neus, ja l'has llegit?

    ResponElimina
  2. Encara no, primer haig d'acabar Dimonis. Ara encara tinc més ganes de llegir-la. Marc si la vols llegir tu la pots hagafar quan vulguis.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...