Aquesta directora desconeguda, signa una pel·lícula de ritme lent, on dos personatges, una noia holandesa i un Irlandès madur, en són el solitaris protagonistes. La pel·lícula arrenca amb la protagonista femenina que, motxilla en mà, decideix fugir de la seva vida anterior i començar un viatge solitari per a terres irlandeses. Serà durant aquest viatge quan coneixerà al seu alter-ego masculí, un irlandès solitari que viu en una casa aïllada al costat de l'oceà. L'home li oferirà feina a canvi de menjar, i amb la condició de no preguntar res sobre la seva vida, la noia acceptarà l'oferiment.
La directora juga amb l'anonimat dels personatges; no en sabem res, en cap moment es fa referència als motius que porten a la noia a deixar-ho tot i marxar, com tampoc sabem cap cosa del passat del protagonista masculí. D'aquesta manera, Urzula aconsegueix que siguin els espectadors els que vesteixin el passat dels personatges, i envolta en un tel de misteri la seva estranya soledat.
Per concloure aquest post, i com a valoració personal, és una pel·liÍula passable - no espereu cap obra mestra-, amb una bona fotografia i d'una duració perfecte, 85 minuts.
Aquestes són les pelis que acostumo a veure, encara que a vegades, o sobretot últimament, no trobo moltes que m'agradin. A aquesta li donaré una oportunitat.
ResponElimina