Tot i que enfrontar-se a un documental que té com a aparent tema central l'alzheimer, pot fer certa basarda, aquest és un d’aquells documentals que, com diu el tòpic, haurien de posar a les escoles.
El seu punt d'inici és la malaltia del pare del propi director, Albert Solé. El pare no és altre que Jordi Sole i Tura: comunista a l'exili, un dels redactors de la constitució espanyola i ex-ministre socialista entre d'altres.
Albert Solé aconsegueix explicar moltes coses, i la malaltia és el fil conductor per anar molt més enllà. El seu pare ja no sap qui és involuntàriament, però a trevés de la pel·lícula, Solé pot explicar qui era el seu pare a tots aquells que voluntàriament ho han volgut oblidar: La societat que va posar un tel d'oblit al passat durant la transició, De passada, Solé es retrobar a ell mateix i s’enfronta al seu propi passat.
Així, la peli es converteix en la història familiar de fugides del règim franquista, de les fugides per les purgues del partit comunista, del retorn a Espanya, de la presó i finalment de la democràcia, narrada en primera persona per com ho va viure el nen i l'adolescent que anava seguint als seus pares, i que fa servir d'apuntadors a personatges com Santiago Carrillo, Jorge Semprún, Antoni Tàpies, Jordi Pujol o Manuel Fraga entre d'altres.
En definitiva, excel·lent treball que ens ajudarà a tots no perdem la memòria mentres puguem.
No l'he vist però sé que es pot veure a la mateixa web de RTVE; deixo el link: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090427/documentales-culturales---27-04-09/489821.shtml
ResponElimina