Peter Weir forma part d'una generació de cineastes australians atrets per l’estrany, el sobrenatural i el sòrdid, el denominat fantàstic de les antípodes, i Els cotxes que van devorar París és la primera entrega d'una trilogia que el director va consagrar a l'oníric, una saga que completen Pícnic a Hanging Rock (1975) i L'última onada (1977), dos films elusius i plens de misteri. La pel•lícula, de manera violenta, abstracta i subversiva, llança una mirada desesperançadora i cínica a la societat, al mateix temps que efectua una paràbola sobre el declivi de la nostra civilització automobilística/industrial, una tasca que porta a terme sense escrúpols i anant més enllà dels límits que se li suposen a un film d'aquestes característiques, un fet que produirà rebuig entre gran part del públic. Sorprèn el gràfic de certes imatges, però també el retorçat d'una història que es torna més brutal a mesura que avança i on l'humor, si n’hi ha, resulta cruel i sec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada