Ciutat de vida i mort (2009) és una pel·lícula rotunda que es convertirà en un clàssic, amb un formidable treball del director xinès Lu Chuan en què ha volgut recordar la magnitud de la massacre de Nanquín, una ciutat xinesa on van morir unes tres-centes mil persones, homenatjades al principi del film. La guerra entre la Xina i el Japó va esclatar al juliol de 1937 i, al desembre d'aquell mateix any, la ciutat de Nanquín va ser assetjada per complet per l'exèrcit japonès.
Comparada amb pel·lícules com La llista de Schindler (1994) o Salvar al soldado Ryan (1995), ambdues de Steven Spielberg, aquesta història ha rebut molts elogis totalment merescuts. La força de les seves imatges prové d'una magnífica fotografia en blanc i negre unida a una posada en escena gairebé perfecta en la qual destaquen alguns travellings lents molt ben acompanyats per la música, a més del so que és un altre element a tenir en compte, ja que tant es poden sentir les bombes de fons com només escoltar l'aire en un silenci apocalíptic.
I encara que, per moments, es vegi clarament la intenció del director d'utilitzar algunes escenes per emocionar de ple a l'espectador, és inevitable que aquest es commogui ja que la pel·lícula és realment dura, sobretot amb les massacres dels presoners de guerra i amb les violacions a dones, però on també trobem bellíssimes imatges que no oblidarem mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada