Hermanos de sangre (Band of brothers, 2001)

Al 1998, Steven Spielberg s'atrevia, amb Tom Hanks com a protagonista, a rodar una pel·lícula bèlica sobre la segona guerra mundial que pretenia ser molt realista. El resultat va ser un film força irregular, però amb una arrencada magistral que compta amb algunes de les millors escenes del gènere per explicar-nos el desembarcament de Normandia.

Al 2001, director i protagonista es van trobar de nou, ara com a productors d’una minisèrie de 10 episodis, per explicar-nos, des dels ulls dels soldats de la companyia Easy de paracaigudistes, la segona guerra mundial des de l’entrada en guerra dels americans fins a la rendició del Japó i la fi de la guerra. El gran encert de la sèrie es recollir el millor de la fallida pel·lícula per explicar-nos les coses d’una altra manera, també realista, però molt més interessant. Aquest realisme s’aconsegueix filmant moltes escenes càmera en mà i posant-nos als ulls dels soldats. A més, com cirereta del pastís de veracitat, cada episodi és precedit per uns minuts on veterans de la companyia Easy recorden les seves experiències al front. El detall amb que s’explica el transcurs de les batalles et fa entendre fins i tot parts de l’estratègia aliada.

Malauradament, tot comença amb un episodi força mediocre on se’ns presenta als soldats durant el seu entrenament. Un grup d’homes amb esperit patriòtic, putejats fins a la medul·la pels seus superiors. Res que no ens hagin explicat moltes vegades i amb millors maneres. Val la pena donar una oportunitat després d’això, ja que la sèrie arrenca de veritat en el segon episodi amb el salt en paracaigudes a Normandia, a la reraguarda nazi.

Un altre punt negatiu, és la troballa dels camps de concentració, massa explicita i morbosa per dir-nos les salvatjades que ja sabem. S’ho podrien haver estalviat i explicar el mateix amb més classe. Només aquests dos punts fan perdre una mica a una sèrie, que no per això deixa de ser rodona.