dilluns, 22 de novembre del 2010

Defendor (2009)


Pel•lícules com El protegit (2000) i Batman Begins (2005), còmics com la línia Ultimate de Marvel o sèries televisives com Herois, pretenen dotar de cert realisme i versemblança al gènere superheroic, arribant en ocasions a nivells absolutament sorprenents. Però per molt bones que siguin aquestes obres sempre hi ha un instant en què l'espectador ha de deixar-se portar per la suspensió de la incredulitat i acceptar les inconsistències que planteja aquesta ficció. Això es deu al fet que la figura del superheroi comporta unes convencions dramàtiques ineludibles i que, per molt que els despullem dels seus colorits vestits i els concedim matisos urbans, profunditat psicològica, comptes corrents o diabetis, aquests personatges es mouen en paràmetres purament fantàstics, com els unicorns i els elfs. Si algú a la vida real intentés emular a un d'ells semblaria un pallasso, com Defendor. A mig camí entre la comèdia, la tragèdia i el divan del psicoanalista, trobem aquest psicodrama canadenc que conté certs elements cervantins, com la imatge de l'heroisme patètic i la confrontació entre idealisme i realisme. A mesura que avança el metratge anem coneixent les motivacions i el sòrdid passat de Defendor, i la cinta passa de fer riure a commoure. El que havia començat com una desmitificadora sàtira del món dels superherois acaba sent un esperançador melodrama urbà, i encara que el conjunt queda bastant equilibrat, la veritat és que tot resulta massa convencional i que la pel•lícula es limita a donar una visió simpàtica i pueril d'una història que podia haver donat molt més de si.

3 comentaris:

  1. la tinc pendent per aquesta setmana però la que vull veure i no trobo es Super :S

    tots els meus amics valencians menys 2 (i jo, qu som fans) es van adormir durant scott pilgrim!!!! els mato a tots?

    ResponElimina
  2. Una de dos, o a Valencia us correu unes festes que després a l'hora d'anar al cine el diumenge per la tarda us passa factura, o a Valencia us correu unes festes que us deixen les neurones "fritas". Sigui com sigui, he de sortir més per Valencia...

    ResponElimina
  3. diuen que era LENTA!!! quina poca vergonya

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...