dijous, 1 de març del 2012

Xoc de reis (A clash of kings, 1998)


La segona part de la Cançó de gel i foc té tot l’aspecte de ser una mena de llibre de transició cap al que ha de ser, no se si el clímax de la història però si alguna cosa decisiva i important. George R.R. Martin s’ho pren amb calma, té moltes pàgines per endavant i va fent evolucionar els personatges per tal que totes les decisions que van prenent i els canvis que experimenten tinguin sentit. Aparentment, aquest Xoc de Reis no respon a les expectatives de grans esdeveniments amb els que es tancava el primer llibre
Vol dir això que aquest volum és avorrit? No! Martin és prou hàbil com per mantenir la intriga, l’expectativa i farcir el llibre d’acció, misteri i emocions, al igual que al primer volum. El lector, n'ha après de l’experiència de Joc de trons i s’espera que qualsevol cosa pugui passar. Aquest fet ajuda notablement a que es mantingui aquestes ganes d’anar devorant pàgines. 
Nous i encertats personatges s’introdueixen en aquesta segona part, i els més carismàtics i interessants que ja coneixiem no perden ni gota d’interès. Com podeu endevinar, no tardaré a llençar-me de ple a la lectura del tercer llibre.

2 comentaris:

  1. A mi tampoc em va resultar aborrit ^^

    Un petó :D

    ResponElimina
  2. Gran saga èpica! Jo estic apunt d'acabar-lo i ja estic pensant en comprar-me el tercer, això és un no parar.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...