dilluns, 28 de maig del 2012

Un corazón en invierno (Un coeur en hiver, 1992)


Un corazón en invierno (Un coeur en hiver, 1992), de Claude Sautet, és una pel·lícula plena de sentiments amagats, de silencis, de gestos i mirades, on l'espectador es deixa portar de la mà del director francès. Els protagonistes són Stéphane (Daniel Auteuil) i Maxime (André Dussollier), dos homes que fabriquen i reparen violins. Un dia Maxime li confessa a Stéphane que ha començat una relació amb una famosa i guapa violinista anomenada Camille (Emmanuelle Béart) i que serà client d'ells; però poc a poc ella se sentirà més atreta per l'impertorbable soci de la seva parella.

Indiscutiblement, el gran encert de la pel·lícula és l'atracció que sembla haver-hi entre Camille i Stéphane, destacant la diferent manera de ser de cadascun d'ells: el personatge de Daniel Auteuil és totalment reservat i la seva mirada i la seva aparença de no voler extreure els seus verdaders sentiments donen un cert aire de misteri al seu personatge; i el seu contrapunt perfecte és el personatge de la bella Emmanuelle Béart deixant-nos veure amb molta claredat tot el que sent per l'Stéphane a través dels seus gestos i també de la seva mirada. I és que en tota la pel·lícula hi ha moments de veritable emoció, on l'amor (o el possible amor), l'estima i l'afecte, es palpen en totes les escenes. Ell treballa amb devoció fabricant i reparant violins, i ella trasllada els seus diferents moments d'ànim en la manera de tocar el violí; per això l'oïda, el tacte i la vista juguen un paper tan cabdal en la història. A més, Claude Sautet uneix les escenes amb cura i talent com l'Stéphane acobla les peces d'un violí i, en definitiva, aconsegueix una pel·lícula intel·ligent i madura en la qual no sobra res, deixant un regust dolç i alhora amarg a l'espectador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...