No és la primera vegada que porcionem a Murakami, com així ho testimonien aquestes porcions. Com des d'aquest blog anem fent un seguiment de les petjades literàries d'aquest escriptor, no podia faltar la porció de la seva última obra, 1Q84.
Després de llegir el tercer llibre d'aquesta obra, crec que és necessari fer dues porcions, una sobre els llibres 1 i 2 i un altre sobre el tercer. Entenc que la publicació dels dos primers llibres en un volum, no va ser una estratègia de màrqueting, sinó que respon al contingut dels llibres.
En aquest primer volum, Murakami ens presenta dues històries paral·leles, per un costat tenim a Aoname, una jove independent, professora d'un gimnàs i amb una qualitat molt especial que fa, que durant les seves hores lliures, es converteixi en una assassina per encàrrec. I per l'altre costat, tenim en Tengo, un professor de matemàtiques d'una acadèmia de Tòquio, de vocació escriptor, que dedica les seves hores lliures a la seva gran passió, l'escriptura. La història comença quan Komatsu, un petit editor i amic de Tengo, demana a aquest últim que reescrigui un llibre anomenat Crisàlide d'Aire que ha escrit una jove de 16 anys de nom Fukaeri. Aquest fet desplega la trama de la novel·la, plena d'intriga i de misteri, amb presència d'éssers fantàstics, sectes religioses, mons paral·lels, etc.
Un cop més, l'autor aconsegueix que ens endinsem dins del seu univers literari, amb personatges solitaris i introspectius, referències a cançons i llibres, surrealisme, gastronomia japonesa, gats, rondalles i molts altres elements "made Murakami".
En resum, en aquests dos primers llibres Murakami aconsegueix enganxar el lector mitjançant la intriga, també introdueix elements de ciència-ficció que en algun moment poden portar a confondre al lector. Al finalitzar aquests dos llibres pots arribar a veure difícil que l'autor aconsegueixi tancar la història amb credibilitat argumental, però aquests dubtes es dissipen quan comences a llegir el tercer llibre - properament porcionat-.
Un cop més, l'autor aconsegueix que ens endinsem dins del seu univers literari, amb personatges solitaris i introspectius, referències a cançons i llibres, surrealisme, gastronomia japonesa, gats, rondalles i molts altres elements "made Murakami".
En resum, en aquests dos primers llibres Murakami aconsegueix enganxar el lector mitjançant la intriga, també introdueix elements de ciència-ficció que en algun moment poden portar a confondre al lector. Al finalitzar aquests dos llibres pots arribar a veure difícil que l'autor aconsegueixi tancar la història amb credibilitat argumental, però aquests dubtes es dissipen quan comences a llegir el tercer llibre - properament porcionat-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada