dilluns, 2 de juliol del 2012

Nick Furia, agente de S.H.I.E.L.D (Nick Fury, Agent of S.H.I.E.L.D., 1965)


Als anys 60 el tàndem creatiu Stan Lee i Jack Kirby van revolucionar el món del còmic de superherois gràcies a una visió diferent i més moderna dels conceptes i plantejaments que feia 30 anys havien estat inventats amb la creació de Superman, Batman i tants d’altres herois.
Lee amb Kirby i d'altres dibuixants van estar prop d’una dècada creant personatges com xurros i rescatant-ne d’altres procedents de còmics de 10 o 20 anys enrere. Un d’aquests personatges reinventat per a l’ocasió fou Nick Furia, un soldat de la 2a Guerra Mundial a qui van convertir en agent d’una organització governamental supersecreta que vetlla per la pau mundial i lluita contra Hidra, una organització feixista amb ànsies de dominació mundial. La reedició de les primeres històries d’aquest heroi sense poders que va fer Panini el 2010, ens presenta les primeres aventures del personatge.
El recopilatori parteix d’aquest fil argumental tan poc original i amb unes històries molt innocents amb guió de Lee i dibuixades per Kirby i sense gaire interès especial. Després de les primeres històries, un dibuixant anomenat Jim Steranko comença a fer els acabats dels dibuixos de Kirby per, posteriorment, encarregar-se totalment del dibuix i finalment també del guió. Aquí comença el millor. Steranko revoluciona el còmic i en aquesta edició ho podem copsar en només unes poques pàgines. A més d’oferir trames més complexes i interessants, a nivell gràfic parteix de la influència del seu predecessor i experimenta introduint imatges fotogràfiques retocades, pàgines senceres sense diàleg (cosa molt poc habitual a l’època), dissenys de pàgines delirants que fan que alguns l’enllacin amb el surrealisme Dalinià però que en realitat no deixa de ser un estil visual fruit de la seva època amb una clara influència del Pop Art.
Tot plegat fa que l’últim terç d’aquest volum sigui una petita joia que no hauria de faltar a les lleixes de qualsevol lector de còmics.

1 comentari:

  1. És cert que el primer tram del recopilatori és molt ingenu i innocent, però a mi m’agrada’t molt... El principi, per exemple, on fan una màquina de fotocopiar Nick Furias, per que ningú sàpiga qui és l’autèntic, em sembla genial!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...