Després de rodar un parell de llargmetratges que van gaudir de molt poca distribució comercial, Shyamalan es va unir als productors habituals de Spielberg, director amb el qual sent una gran afinitat, per filmar una història de fantasmes que li obriria les portes de l'Olimp de Hollywood. La cinta va ser un dels grans èxits comercials del seu moment i en ella es poden veure ja la major part de convencionalismes que donarien una forta empremta personal al seu cinema: el realisme, el suspens, la introducció gradual de l'element sobrenatural, la inquietant atmosfera, les tensions narratives i, com no, el conegut final sorpresa. La cinta, a més d'estar farcida de multitud de petits detalls que l'engrandeixen, com aquell primer pla de la petjada de Cole a la taula, o aquella magnífica escena en que Malcolm diu poder endevinar el que pensa Cole, resulta tremendament efectiva i funcional. Pur cinema de suspens amb escenes de gran calat terrorífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada