dissabte, 3 de juliol del 2010

Fin (2009)


"Fin" de David Monteagudo és un d'aquells llibres per a tots els públics. Amb això no vull dir per totes les edats, sinó que pot satisfer tant al devorador de best-sellers com al lector que fuig de les llistes d'èxits. Als que ens movem tranquil·lament entre una banda i l'altra, pot arribar a entusiasmar-nos. En definitiva, aquell llibre que busquem com a lectura de vacances.
Sense desvetllar-ne el contingut, cosa que no faria cap favor a la novel·la ni als futurs lectors, diriem que "Fin" té tots els ingredients necessaris per ser un llibre que enganxa, una constant de misteris i emocions narrats a un ritme trepidant. La majoria de capítols comencen amb una descripció detallada de la situació per passar, a continuació a un ritme vertiginós d'acció i diàlegs. Monteagudo crea una sèrie de personatges molt ben definits, per posar-los en una situació límit, propera a la novel·la de terror i ciència-ficció, i mostrar-nos les seves reaccions i els seus drames. Tot plegat ho fa sense deixar de buscar certa complicitat amb el lector, conscient que en ocasions es serveix dels tòpics d'aquests gèneres, i no perd l'oportunitat de dirigir-s'hi per boca dels personatges, fent que dibuixis un somriure als llavis quan notes que et diu "M'estic quedant amb tú", i segueixes llegint atrapat fins a la fi.

Llegeix sobre "Fin" a la revista "Que leer".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...