dimecres, 20 d’octubre del 2010

Capturing the Friedmans (2003)


Capturing the Friedmans és un contundent documental, dirigit per Andrew Jarecki, en el qual es descriu amb bastant detall tot el cas que va pertorbar a bona part de la societat americana a finals dels anys 80, en el qual un pare de família, Arnold Friedman, i un dels seus tres fills, Jesse, van ser acusats de sodomia i abusos sexuals a nens menors.

Tot va començar el 1984, quan la Duana dels Estats Units va confiscar una revista de pornografia infantil enviada d'Holanda per al senyor Friedman. Llavors va ser quan es va acabar registrant la casa dels Friedman, en la que es va descobrir algun vídeo i bastants revistes de pornografia infantil. El senyor Friedman era un respectat mestre d'escola de Long Island, i segons paraules textuals del seu fill David, donava classes de piano i d'informàtica a nens d'uns vuit i onze anys per no estar amb la seva dona, una cosa que deixa constància de la classe de família que eren. Alguns detectius van començar una investigació i van fer preguntes als alumnes d'aquestes classes i van trobar el que desitjaven trobar. Molts d'ells van confessar que van ser sodomitzats i que en van abusar sexualment. El problema per a la família va ser encara pitjor quan Jesse també va ser involucrat en aquests fets tan repugnants ja que ell també ajudava el seu pare en les classes d'informàtica.

El documental té l'encert d'utilitzar tant imatges d'arxiu com de gravacions fetes pels fills amb una càmara de vídeo, i amb la peculiaritat de mostrar fets que semblen evidents que el senyor Friedman i el seu fill van ser culpables, i alhora mostrar-ne d'altres que fan posar en dubte qualsevol fonament que vagi en contra d'ells.

4 comentaris:

  1. Dins una societat tant conservadora,com és el cas de l'americana, quan es destapen aquest escàndols, encara tenen més ressò.

    ResponElimina
  2. És curiós que sempre qualifiquem de conservadora la societat americana, d'on ha sortit en diferents èpoques els beats, els hippies, els punks, i algunes de les obres més provocadores de la cultura popular del S.XX. Ah! I tenen un negre de president (des que era petit que porto sentint que això no passaria mai).
    Pel que fa a casa nostra, us recomano que veieu "De nens" de Joaquím Jordà, sobre el famós cas de pederastia del Raval de Barcelona que pertorbar a bona part de la societat catalana.

    ResponElimina
  3. Marc, crec que aquests moviments que anomenes ,precisament , neixen com a resposta a una societat molt conservadora.

    ResponElimina
  4. Asensi, potser tens raó, però a mi em sona igual que frases com "els holandesos son tolerants", "els catalans son garrepes" i "els alemanys son capquadrats".

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...