dijous, 24 de febrer del 2011

Mónica del Raval (2009)



Com bé diu un dels entrevistats durant el metratge, amb Mónica no hi ha res a fer, és una puta per vocació. "Mónica del Raval" és un documental de Francesc Betriu basat en les converses durant dos anys amb, probablement, l'últim exemplar d'una espècie gairebé extingida: la prostituta madura i nacional del barri xinès barceloní.
Ramona Coronado, més coneguda com Mónica o la Chicholina, una tia molt planera, i sempre amb un gran sentit de l'humor i molta frescor, recorda els seus inicis en el món com la clàssica guarra del poble, ens explica les seves anècdotes més divertides en els 30 anys de professió, ens mostra el seu dia a dia (per a molts de nosaltres seria un infern, ella és feliç) i ens presenta a part de la seva autèntica família, els clients habituals. Tots ells, tot i l'obesitat i un maquillatge "molt senzill i discret", no parlen més que meravelles de Mònica. Ja ho diu la Amparito, "tots els que no volien les altres, coixos, mancs, cecs, borratxos, vells ... Mònica mai tenia un no per a ells".
Mònica, amb la seva naturalitat, és l'estrella del documental, sense entrar en análisis morals. Està ben orgullosa de la seva vida tot i que, a vegades, no surti ben parada en alguns testimonis. Aquesta galeria de secundaris entrevistats per a l'ocasió és l'altre puntal de la cinta: des de la citada col.lecció d'amants-clients (increïbles Morgan Freeman i el Maño, megafan!), passant per travestis companys de professió, comerciants del Raval, la patrona de la pensió o fins el capellà del barri, tots ells proporcionen força diversió (i alguna llagrimeta també).
"A veure si amb la pel lícula em faig popular i em surten més clients". Bona sort Mónica!

Per veure el documental en línia aquí

5 comentaris:

  1. S'ha de dir que el Raval de Barcelona ha donat grans documentals. Em vénen al cap "De nens" de Joaquim Jordà i "En construcción" de Jose Luis Guerin.

    ResponElimina
  2. També he de dir que, abans de venirme a València, la Mónica va ser musa de la modernor més moderna barcelonina. Era molt normal veure-la a podiums rodejada de chulazos musculosos ballant a La Terrazzza o al Fellini Club. Ahí queda eso :S

    ResponElimina
  3. Té molt bona pinta aquest documental. A veure si el puc trobar!!

    ResponElimina
  4. És extremadament surrealista i t'arrenca el somriure més d'una vegada... És curiosa la relació que manté amb els seus dos "homes" i també les seves expedicions amb el Barça :)

    ResponElimina
  5. Dani, he possat el link per veure'l online :S

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...