Escric aquesta ressenya reconexient que m'he rendit. He abandonat aquesta sèrie després de veure alguns episodis de la tercera temporada. M'he esforçat per continuar però fins aqui he arribat.
"Fringe" era una sèrie que m'havia d'agradar, té tots els ingredients per fer-ho. Una sèrie plena d'elements de la ciència-ficció que em trobava als còmics de la meva adolescència i que encara m'apassionen. Però tot i així no podia evitar adormir-me en molts dels seus episodis. Quin és el problema? Básicament dos: ritme i carisma.
La sèrie, se sent presonera dels seus 24 episodis per temporada que obliga a produir una cadena generalista, es veu obligada a aturar contínuament la trama principal en episodis autoconclusius, sense cap interés més que complir l'expedient i omplir 40 minuts més. Això fa que la sèrie avanci a base d'accelerades i frenades que et fan acabar un episodi amb un cliffhanger d'aquells que marquen època, per deixar-te després amb 5 episodis que no aporten absolutament res. Molts d'aquests episodis tenen a més un problema de ritme narratiu en els seus 40 minuts. No hi ha cap necessitat que aquests episodis de farciment ens aborreixin mortalment!
Pel que fa al carisma, ens trobem davant d'un trio protagonista del qual només en podem salvar un dels protagonistes, el doctor Walter Bishop, els altres dos i la seva suposada tensió sexual no tenen cap mena de gràcia ni interés. Comparem-ho amb Lost (ja que en el seu moment ens volien vendre Fringe com una de les seves successores). Allà, la majoria de personatges tenien un carisma brutal: quants episodis va necessitar el Sr. Eko per robar-nos el cor?
Ho sento, però fins aqui he arribat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada