Àlex i Sergi viuen a Barcelona i porten temps esperant un fill. Ara sembla que ja estan preparats però a Àlex li arriba una notícia brillant: li concedeixen una beca per estar un any a Los Ángeles. Després de parlar-ho entre ells, finalment Àlex se'n va als Estats Units.
Amb aquest argument senzill es va estrenar el divendres passat la pel·lícula 10.000 Km i al Cinema Truffaut de Girona van venir a presentar-la tant el productor (Tono Folguera), com el director (Carlos Marqués-Marcet) i els seus protagonistes (Natalia Tena i David Verdaguer). La petita sala estava quasi plena i feia goig poder disfrutar de la presència dels responsables de la pel·lícula. I quan es veu el resultat d'aquesta història d'amor un pensa que amb talent i treball es poden fer moltes coses. Amb un primer pla seqüència d'uns vint minuts de duració, la història et va atrapant de mica en mica, amb la bona interpretació de la parella protagonista i les idees clares del director. Veiem l'evolució de la seva relació, comunicant-se mitjançant el whatsapp o sobretot amb l'skype, amb silencis ben escollits que donen molt per imaginar-se i per donar a entendre el que li passa pel cap a cada un d'ells. A més, amb només dos personatges i rodada en dos espais interiors, la història concentra tota la seva atenció a aquesta difícil relació a distància i sembla que, per ara, ha donat els seus fruits: va guanyar cinc premis al passat Festival de Màlaga, inclosos el de millor pel·lícula, millor director i millor actriu. I esperem que segueixi el seu bon camí perquè s'ho mereix.
Amb aquest argument senzill es va estrenar el divendres passat la pel·lícula 10.000 Km i al Cinema Truffaut de Girona van venir a presentar-la tant el productor (Tono Folguera), com el director (Carlos Marqués-Marcet) i els seus protagonistes (Natalia Tena i David Verdaguer). La petita sala estava quasi plena i feia goig poder disfrutar de la presència dels responsables de la pel·lícula. I quan es veu el resultat d'aquesta història d'amor un pensa que amb talent i treball es poden fer moltes coses. Amb un primer pla seqüència d'uns vint minuts de duració, la història et va atrapant de mica en mica, amb la bona interpretació de la parella protagonista i les idees clares del director. Veiem l'evolució de la seva relació, comunicant-se mitjançant el whatsapp o sobretot amb l'skype, amb silencis ben escollits que donen molt per imaginar-se i per donar a entendre el que li passa pel cap a cada un d'ells. A més, amb només dos personatges i rodada en dos espais interiors, la història concentra tota la seva atenció a aquesta difícil relació a distància i sembla que, per ara, ha donat els seus fruits: va guanyar cinc premis al passat Festival de Màlaga, inclosos el de millor pel·lícula, millor director i millor actriu. I esperem que segueixi el seu bon camí perquè s'ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada