Segona novel.la de la ja esmentada Trilogia de Nova York.
Tot comença amb l'encàrrec al senyor Blau per part del senyor Blanc perquè espiï al senyor Negre. S'ha de dir que des d'un bon començament el Senyor Blau sospita que el Senyor Blanc no és aigua clara, però necessita la feina, així que l'accepta. Ara que penso, no us recorda això de fer servir colors per anomenar als protagonistes a alguna pel·lícula d'en Tarantino? A mi em sona molt a Reservoir Dogs. Potser Tarantino es va inspirar en aquesta novel.la... Doncs res, deixant de banda aquest apunt i continuant amb la ressenya, cal dir que el senyor Blau comença a realitzar el seu treball i per portar a terme dita tasca, lloga un pis al davant del domicili del senyor Negre. Així passaran els dies, mesos i anys i la rutina del senyor Negre no canviarà gens, per aquest motiu el senyor Blau fent ús d'algunes de les seves disfresses, intentarà esbrinar alguna cosa més sobre el senyor Negre. És en aquest punt, on la història prendrà un gir inesperat i allò que semblava clar, deixarà de ser-ho.
Paul Auster, a l'igual que amb la Ciutat de Vidre, ens submergeix en una trama detectivesca on el misteri de la situació ens atrapa, però mica en mica, comença a introduïr altres elements que la desvirtuen i la converteixen en un altre cosa. Al final, aquella novel.la Negra que hem començat a llegir, s'ha transmutat en quelcom més obscur, introspectiu i transcendental.
"Ciutat de vidre", primera part de la trilogia de Nova York
"L'habitació tancada", tercera part de la trilogia de Nova York
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada